L'itinerari el completem amb una breu circular. Arranquem a l'aparcament inferior de l'estació d'esquí de Porta i enfilem seguint les pistes cap a l'estanyol. D'allà seguim la cubeta fins a remuntar a l'esquerra, el coll nord ben definit del Roc de les Ombres. En flanqueig prenem la canal que millor ens sembla per enfilar directes a la cresta fàcil NE de la Font Freda que ens mena al cim. Esquiem la pala NE, preciosa, pel pendent moderat (20º) però sobretot la continuïtat del mateix durant tot el seu descens. Un cop a baix posem pells i remuntem cap al Roc de les Ombres. En aquest punt nosaltres enfilem cap al coll S del Pic de l'Estanyol (creuant les traces de la pujada anterior). La idea era fer el cim per la cresta que s'intueix fàcil i baixar la seva pala nord, però sens tira el temps a sobre i fem la baixada per la vessant oposada del coll entre bonics gendarmes que ens porta altre cop a l'aparcament per la vall de l'Orri. En queda un desnivell acumulat de 1300-1400m.

Sobre les condicions de la neu, el timidíssim regel de la nit sens núvols ens ho posa una mica menys difícil i malgrat la neu força estovada l'esquiada és encara prou digne. Sortim de l'aparcament amb els esquís als peus. A comptar que ara a la primavera el sol li toca des de l'alba.

En conjunt, una volta molt bonica, amb una pinzellada d'ingredients alpinístics, i el molt bon descens de la Font Freda. Això, si, per la seva situació de "pantalla" a canals del vents del nord de la vall de Querol, del tot imprescindible esperar a trobar la neu del tot estable.

edu, samu, roger